Entrats a la fase decisiva de la temporada, al Barça de Flick, que així l’hem d’anomenar perquè el segell de l’entrenador alemany és inqüestionable, ja no li queden fidels barcelonistes per convèncer. La desinflada de la Lliga és història i serà recordada com una anècdota pròpia dels equips en construcció. Avui el conjunt blaugrana està integrat per un grup llarg de futbolistes fiables que han assimilat la idea del seu líder com a pròpia. Els aficionats atònits (perquè m’entenguin: però aquest és el mateix Raphinha que abans?, i altres preguntes en què es reconeguin) han passat de la sorpresa a la felicitat, al carpe diema què els convida el Barça partit rere partit. Cinc gols contra el València a Mestalla (Copa) i quatre contra el Sevilla al Pizjuán amb un jugador menys ( Lliga) són la nova normalitat. Ja es pot dir sense temor retroactiu que aquest equip aspira a tot, i aquesta aspiració, a hores d’ara de la temporada, és un èxit venint d’on es venia.

Seguir leyendo…