“Al cim del món es troba una altra vida/ tenim els astres a les nostres plantes/ de la tempesta al sol hi ha quatre passos/ banya l’anell la pedra de la força/ la platja de la neu aplega rastres/ i el mapa es troba al mig d’un altre centre”. Esta es la primera estrofa de la oda sextina escrita por el poeta Joan Brossa que Òscar Cadiach leyó la tarde del 28 de agosto de 1985 en la cima del Everest, después de proclamar el histórico: “Hem fet el cim. Visca Catalunya!”. Cuarenta años después de que Cadiach, Carles Vallès, Toni Sors, Narayan Shrestha, Ang Karma y Shambu Tamang pisaran sus 8.848,8 metros las cosas han cambiado radicalmente en el techo del mundo. Ellos eran los únicos en la cumbre: ahora, un día de primavera se congregan centenares de personas en la montaña más codiciada, con la ayuda de cuerdas fijas, de complacientes sherpas y conectadas a tutiplén al providencial oxígeno artificial.

Seguir leyendo…